Reflexions

Camí cap a una escola en i per a la transformació

Les societats contemporànies estan esdevenint cada vegada més interconnectades, dependents, en definitiva més transfrontereres. Tot i això, dia a dia seguim veient com el racisme i la xenofòbia augmenten, com les guerres imperialistes i el terrorisme es retroalimenten, com s’obren portes per a uns mentre es creen murs per a altres, en definitiva, com noves fronteres mentals i físiques s’erigeixen entre nosaltres. Una escola del segle XXI que vetlli per la convivència i el respecte ha de concebre l’educació com un procés a través del qual les fronteres individuals i col·lectives s’entremesclen per acabar diluint-se, permetent així que cadascú i tots junts puguem créixer i evolucionar més enllà de qualsevol límit prefixat. L’escola és un indret on es posen en joc i entren en contradicció tant les fronteres interiors com les exteriors, representa un espai de transició entre la infantesa i l’edat adulta, entre la vida privada i l’espai públic, entre les diverses cultures familiars i d’aquestes amb l’escolar, és per tant un espai de transformacions individuals i col·lectives, és en definitiva un espai transfronterer.

No obstant això, l’àmbit educatiu segueix confinat entre múltiples fronteres normativitzadores: la cultural, la identitària, la patriarcal, la racionalista, la disciplinària, la burocràtica-institucional, l’acadèmica… Aquestes normativitats articulen i delimiten l’acció educativa i esdevenen així un fre per al desplegament del potencial transformador de l’educació, ja que el seu objectiu és convertir l’escola en un espai previsible i fàcil de gestionar. En contraposició a aquest model escolar està lescola en construcció, aquella que creix i crea des de les interseccions, les cruïlles on es troben els bagatges i significats dels seus membres, per imaginar noves formes culturals i construir un futur encara per inventar. Una escola que transita entre diverses aproximacions i teories, sense dogmes de fe ni fronteres pedagògiques, partint sempre de la investigació i experiència de tots els seus membres i d’aquells valors essencials per a la convivència: respecte, democràcia, llibertat, diversitat, cooperació i equitat. Cada comunitat educativa és diferent i, per tant, ha de desenvolupar una cultura escolar pròpia que brolli del potencial del claustre, l’alumnat, les famílies i l’entorn, en un procés de reflexió constant sobre com i què ha de fer i ser l’escola.

L’escola en construcció naix de les petites-grans històries quotidianes, de l’espontaneïtat, de l’experiència directa, de la vida i les emocions, de l’alegria de compartir i construir col·lectivament tot allò que puguem imaginar. Una escola encara per definir, que ha d’anar canviant amb el món, però també provocant que el món canvii. És cap aquest destí, cap a aquesta escola, que vol caminar aquesta web, concebuda com un viatge, un camí que intentarà creuar la frontera que separa l’escola d’ahir i la de demà, i que per fer-ho intentarà enderrocar fronteres, mentals i físiques, que limiten el potencial transformador de l’educació. Entendre l’escola d’aquesta manera representa, de fet, imaginar-la com a subjecte actiu, com a procés col·lectiu d’aprenentatge i creixement.

Estem acostumats a analitzar i reflexionar sobre l’educació a partir de conceptes com objectius, continguts, activitats, programacions, criteris, estratègies, avaluació, resultats, etc. Una visió tècnica i racionalitzadora de l’espai escolar que equipara l’educació a un procés de producció i que té com a finalitat última adaptar els infants a un determinat model social, cultural i polític. Ara bé, l’escola pot ser també tot el contrari, ja que si volem, podem convertir-la en l’indret on començar a construir noves formes de cultura, identitat, democràcia i, sobretot, noves formes de ser i estar en el món.

6 pensaments sobre “Camí cap a una escola en i per a la transformació”

    1. Gràcies Josep! No sé si seran pistes, però sí reflexions, propostes, idees… Jo com tots tinc també molts dubtes i contradiccions, la qüestió és no parar de provar, investigar i compartir los nostes encerts, però també els errors. Salut company!

      M'agrada

  1. M’ha agradat la idea de l’escola com a espai transfronterer. Crec que també s’hi creuen i conflueixen moltes sensibilitats a més a més del que ens explicites en la teua reflexió. Crec q aquí rau el repte: avançar tots plegats. Que tinguem molts encerts.

    Liked by 1 person

    1. Completament d’acord, és exactament esta la idea, cal entendre l’escola com un espai cultural canviant on s’hi van trobant sensibilitats, cultures, propòsits, experiències diverses portades per aquelles persones que hi formen part. Això és la base d’una educació realment intercultural. Gràcies!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s