Reflexions

Els llibres de text, un problema?

Un dels mitjans més efectius per condicionar allò que s’aprèn a l’escola és l’establiment d’un currículum oficial i, especialment, la plasmació d’aquest en els llibres de text. Aquests dos instruments marquen els sabers que l’escola ha d’ensenyar i, d’aquesta manera, delimiten el marc cultural dins del qual es mou la vida de l’aula. Això fa que no siguin les cultures i les experiències de les persones que formen part del grup d’aprenents-ensenyants les que determinin el coneixement que es construirà a l’espai escolar, sinó un grup d’experts juntament amb una sèrie d’editorials que seleccionaran els coneixements en base als seus criteris o interessos particulars. Aquesta selecció legitima el coneixement cultural d’uns alumnes a la vegada que n’exclou el d’uns altres i representa la imposició d’una epistemologia, consolidada al llarg de la història a través de les institucions educatives, que segmenta el coneixement a partir de tres eixos:

La seqüenciació de sabers en diferents nivells a través dels quals classificar l’alumnat. La mesurabilitat és una característica del saber escolar sense la qual ens seria difícil entendre com aquest es distribueix i s’adquireix als centres educatius. Una mesurabilitat que es fa possible a partir, en part, de l’atomització dels sabers culturals en partícules fàcilment identificables anomenades continguts (la suma, la comprensió lectora, el nom dels rius…), però sobretot de la seqüenciació d’aquests bits de coneixement en una gradació que permeti identificar-ne de forma exacta i concreta -almenys teòricament- el grau d’assoliment per part de l’alumnat. Aquesta recerca constant de quantificació d’allò que s’ensenya i s’aprèn fa que moltes vegades se subestimin o s’eliminin tots aquells aspectes que tenen a veure amb el món de les emocions, sent aquestes massa complexes per poder ser mesurades i valorades dins la racionalització tècnica que impregna el nostre sistema educatiu.

La parcel·lació del coneixement en base a les diferents disciplines escolars. Aquesta visió parcel·lada del saber dificulta la comprensió d’un món complex, global i interconnectat, on els fenòmens naturals i socials són cada vegada més interdependents. Però no només això, Edgar Morin al llibre “Els set sabers necessaris per a l’educació del futur” ens diu que la separació dels aprenentatges en disciplines té també conseqüències negatives per a les relacions entre persones; per una banda, porta a què cadascú tendeixi a fer-se responsable únicament de la seva tasca especialitzada, no es veu el caràcter sistèmic i relacional d’allò que un sap o fa i això fa disminuir la presa de responsabilitats vers allò col·lectiu; per l’altra, aquesta visió segmentada del món fa que les relacions i interdependències existents entre les persones no siguin fàcils de percebre i, per tant, disminueixi la solidaritat, tant a petita com a gran escala.

La separació dels aprenentatges respecte la realitat viscuda. Els llibres de text contenen un saber empaquetat, això fa que generalment no siguin les experiències de l’alumnat ni la vida de l’aula allò que determina els aprenentatges a fer, sinó la lògica narrativa pròpia de cada llibre. Aquesta descontextualització fa que l’alumnat tingui dificultats per establir connexions entre allò que aprèn o sap i allò que li passa a la vida, i pot acabar comportant desinterès cap a un aprenentatge allunyat de l’experiència quotidiana.

llibres-de-text-660x330

Tot i que el currículum és suficientment obert per permetre que l’alumnat aprengui d’una forma més globalitzada a partir d’experiències reals i situacions contextualitzades, això es torna força més complicat quan les assignatures determinen els ritmes de l’aula i allò que s’ensenya i s’aprèn ve marcat pels llibres de text. Aquests tenen un grau de sistematització, concreció i extensió tal que fan difícil que quedi temps i interès per relacionar allò après amb experiències reals que l’alumnat pugui viure. Per tant, ja que els llibres de text condicionen d’una forma tan directa allò que s’ensenya a les escoles, no ens hauríem de preguntar què i qui hi ha al seu darrere?

Continuarà…

2 pensaments sobre “Els llibres de text, un problema?”

  1. Els llibres de text són una eina i recurs educatiu. Però això, una eina.
    El currículum és prou obert per plantejar accions educatives reals, experiments.
    Parcel·lar el coneixement és un greuge que patim a les aules.
    Cal reflexionar sobre què fem, com ho fem, i el per què ho fem.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s