Articles

Article “L’escola en construcció” a Guix

M’han publicat un nou article a la revista Guix (també a Aula en castellà), una reflexió entorn la idea de l’escola en construcció que s’articula a partir de quatre eixos: el desenvolupament de la personalitat, la identitat, la cultura i les relacions democràtiques a l’escola. Vindria a ser una breu introducció a alguns dels continguts presents al projecte de llibre “L’escola en construcció”, no obstant, allò més interessant de l’article és que s’exemplifiquen les reflexions teòriques fetes amb experiències portades a terme en els últims anys a l’escola Consol Ferré, als enllaços (encara que l’adreça té un format una mica críptic) s’hi pot anar des de l’article.

La llàstima és que esta vegada l’article està en tancat… o siga que si el voleu llegir, bé busqueu la revista Guix més propera o si voleu us el podeu descarregar aquí pagant ben just un euret.

GU441T.jpg

 

Reflexions

Els 100 llenguatges de l’escola i l’infant

Les persones som diferents les unes de les altres, però la diversitat i el potencial humà no es queda aquí, no només som diferents entre nosaltres, com ens recorda Sutton-Smith, també «som diferents dins de nosaltres mateixos: som criatures multívoques1». El que som i serem cadascú de nosaltres no està predeterminat ni pot ser predit per molta ciència psicològica que intenti dilucidar l’essència de la nostra psique i els camins del nostre desenvolupament. Com a individus tenim al nostre abast un ampli horitzó de possibilitats d’existència, de Jos possibles. Davant qualsevol situació disposem d’un ventall immens de possibles maneres de respondre i, per tant, de ser. En paraules de William James: «la ment és, en tots els seus estadis, un teatre de possibilitats simultànies». Dins nostre estan en major o menor mesura totes les personalitats, totes les conductes possibles. Tots hem viscut situacions on hem explotat amb ira i còlera, però també d’altres on hem gaudit de la calma i la serenitat, tothom alguna vegada ens hem sentit coratjosos, envejosos, tristos, alegres…, o hem actuat com a dominadors, submisos, excèntrics, inútils, perseguits i perseguidors. Com veiem, la nostra personalitat és plural.

Molts factors influeixen en el tipus de respostes que donem al que ens passa, factors que acaben condicionant el Jo que anem construint al llarg de la vida. Massa vegades les persones ens veiem arrossegades per tots aquests condicionants, acabem soltant el timó que guia la nostra vida i oblidem que al fi i al cap allò que més pot determinar el que som i fem és la nostra pròpia voluntat. Aquí és on l’escola més pot incidir en l’empoderament dels homes i dones del futur. Empoderar-se és agafar les regnes del propi destí a través de la presa de decisions conscients sobre allò que ens afecta i, d’una manera encara més profunda, és escollir allò que som i volem arribar a ser. Però per poder decidir cal abans ser conscients que tenim la possibilitat de fer les coses de forma diferent a com ho havíem fet fins ara, ajudar a prendre consciència sobre aquesta realitat és el millor regal que l’escola pot donar als més menuts. Aquell infant a qui digueren i assumí que era tímid i que, degut a aquesta creença limitadora, es bloqueja en parlar davant un grup nombrós de persones, podrà perfectament acabar sent un gran orador i, fins i tot, gaudir de parlar en públic si es creu capaç i s’esforça per superar aquesta suposada timidesa. El mateix passarà amb qualsevol altra etiqueta assumida per l’individu que en el present pot condicionar les seves accions, però que amb consciència, voluntat i esforç, ben segur podrà acabar sent superada.

Hi haurà també una part de la personalitat condicionada, que no determinada, per factors biològics heretats. El temperament de cadascú podrà dificultar la modificació d’alguns trets de la nostra personalitat, però amb convicció i un bon acompanyament és molt difícil posar límits a un ésser humà. L’escola hauria de ser un espai privilegiat per desenvolupar tot el potencial dels xiquets i xiquetes, però massa vegades acaba sent precisament el contrari, un lloc on l’adaptació al sistema escolar acaba portant a l’èxit i la inadaptació al fracàs, per tant, un lloc on es bloqueja l’espontaneïtat i el ple desplegament de totes les meravelles que portem dins. Contràriament a això, l’escola s’ha d’erigir com un espai on cuidar i cultivar la creativitat i la diversitat, la «multivocalitat» o, utilitzant terminologia musical, la polifonia. Un lloc on cadascú pugui imaginar, utilitzar i escoltar diferents veus, diferents maneres de ser i actuar en el món, i així convertir les escoles en escenaris on els infants puguin explorar i entendre la diversitat d’existències possibles al seu abast.

Els 100 llenguatges de l'infant3.jpg

L’ infant és fet de cent.
L’ infant té cent llengües, cent mans, cent pensaments. cent maneres de pensar de jugar i de parlar. Cent, sempre cent maneres d’escoltar, de sorprendre, d’estimar,
cent alegries per cantar i comprendre, cent maneres de descobrir,
cent maneres d’inventar, cent maneres de somiar.
L’ infant té cent llengües (i encara cent, i cent, i cent) però li’n roben noranta-nou.
L’ escola i la cultura li separen el cap del cos.
Li diuen: de pensar sense mans i fer sense cap, d’escoltar i de no parlar, de comprendre sense joia, d’estimar i sorprendre’s només per Pasqua i per Nadal.
Li diuen: de descobrir el món que ja existeix i de cent li’n roben noranta-nou.
Li diuen que el joc i la feina, la realitat i la fantasia, la ciència i la imaginació, el cel i la terra,
la raó i els somnis, són coses que no van plegades.
Li diuen en definitiva que el cent no existeix.
L’ infant diu: Però el cent existeix.
Loris Malaguzzi
1La paraula «multívoc» és pròpia de la llengua anglesa i significa: amb diferents significats o amb diferents veus. La «multivocalitat» pot ser aplicada als espais socials, entenent-los com a llocs on diferents actors poden expressar veus diverses, però també a persones, entenent que el que som i fem no està escrit i, per tant, davant una situació donada podem actuar de moltes maneres diferents.
Experiències

La fusta i l’anglès no acaben de lligar

En aquesta web “The carpentry at the service of the school needs” podeu veure i consultar tots els materials d’una experiència que vam realitzar el curs passat a l’escola Consol Ferré a partir de la participació al projecte GEP (Grup d’Experimentació en Plurilingüisme), allò de fer en anglès altres matèries. Com a l’escola no tenim assignatures pròpiament dites, vam decidir aplicar la llengua anglesa a alguns racons (una espècie de tallers on es realitzen petits projectes). Jo vaig fer-ho a la fusteria que ja feia uns quants cursos que porto i, personalment, l’experiència no em va acabar d’agradar. Sobretot perquè el racó de fusteria està concebut com un espai d’experimentació, creativitat i treball manual i el fet d’introduir l’anglès obligava a pautar i alentir molt tots els processos, amb el que s’acabava limitant l’espontaneïtat i creativitat dels xiquets i, inclús, la seua motivació cap al treball de la fusteria.

Tot i això va ser una experiència enriquidora i d’allí va sorgir la idea d’oferir els serveis de la fusteria per a la comunitat educativa. Si alguna classe necessita algun objecte fet amb fusta ens ho pot demanar i nosaltres li fem!