Reflexions

Qui hi ha darrere dels llibres de text?

Aquí va la continuació de l’article de fa unes setmanes sobre el paper dels llibres de text a les escoles. Espero que aquests articles no s’entenguen com una crítica als mestres que utilitzen llibres sinó com un intent de visibilitzar allò que queda amagat darrere d’uns productes culturals que poden parèixer innocus i neutrals, però que en realitat no ho són.

Jaume Martínez Bonafé, en un anàlisi exhaustiu de les implicacions pedagògiques, culturals i polítiques de l’ús massiu de llibres de text a les escoles, ens diu que aquests són una coherent concreció de la teoria de la cultura i del coneixement escolar que va nàixer en els monestirs de l’Edat Mitjana i va ser institucionalitzada per les ordres religioses dels jesuïtes i els salesians. Consegüentment, els llibres de text van prendre com a model de saber i d’aprenentatge el que Freinet va anomenar la «pedagogia escolàstica», la qual té com a característiques principals la separació entre experiència i coneixement, la delimitació de tot allò que ha de ser aprés i pensat a l’escola i la fragmentació disciplinar.

Més enllà de l’origen històric i epistemològic dels llibres de text, si busquem baix la superfície de les editorials més importants de l’Estat espanyol, moltes de les quals s’estenen també per Amèrica Llatina i altres països, ens adonem que aquestes tenen dues característiques que fan que sigui molt difícil que no hi hagi un biaix ideològic en els materials que elaboren. Com no podria ser d’altra manera, en trobem diverses que tenen una estreta relació amb l’església catòlica: Edebé, fundada per la congregació Salesiana; SM, fundada per marianistes; Edelvives, la qual pertany a l’Institut dels germans maristes; o Bruño, fundada pels germans de la Salle. Per altra banda, estan totes aquelles que formen part de grans companyies transnacionals com el grup PRISA amb Santillana i Carvajal, o la francesa Hachette Livre amb Anaya, Algaida, Vox, Cátedra, Pirámide i Alianza. El llibre de text és un bé de consum i com a tal està dissenyat i produït per guanyar diners, fet que el converteix en un objecte que mercantilitza la cultura escolar. Però, a més a més, aquest presenta a l’alumnat una versió del món molt marcada pels interessos que tenen les editorials que els produeixen. En aquests sentit, i a tall d’exemple, és molt interessant l’anàlisi que Ecologistes en Acció va fer l’any 2006 dels continguts sobre sostenibilitat i ecologisme d’uns 60 llibres de text, tant de primària com de secundària, a través del qual van arribar a la conclusió que «los libros de texto actuales sirven fundamentalmente para legitimar el actual sistema de destrucción ambiental», ja que «las propuestas que hacen ante los gravísimos problemas de la humanidad y la naturaleza son de naturaleza individual y se dirigen a paliar los efectos y no a atajar las causas». Com veiem, en molts materials escolars s’obvia l’acció depredadora sobre els recursos i el medi ambient del capitalisme i del model de desenvolupament industrial. ¿És possible que un llibre de text editat per una editorial que depèn d’una gran corporació transnacional amb interessos en diferents sectors productius mostri una visió crítica del sistema econòmic que ella mateixa construeix i del qual s’alimenta? Evidentment no. Aquest és només un exemple dels interessos ocults que hi poden haver darrere de les editorials i dels continguts que presenten, però molt ingenu seria creure que no passa el mateix amb molts altres dels temes introduïts a les aules pels llibres de text.

Munts de llibres

 

L’any 1928 Freinet va publicar un llibre anomenat “Plus de manuels escolaires” on ja s’analitzaven diversos dels problemes que comporta utilitzar llibres de text a les escoles i es posava en dubte la necessitat i conveniència de l’ús d’aquests, però els anys no han millorat la situació. Actualment, entre el professorat hi ha dificultat per sortir de la zona de seguretat que aporta treballar dins el marc del coneixement delimitat per les assignatures i sistematitzat per les editorials a través dels llibres, fet que limita el potencial creatiu, intel·lectual i transformador de la nostra professió.

Apple al llibre “Ideologia i currículum” ens diu que «el incremento del empleo de sistemas curriculares preempaquetados como formatos básicos para desarrollar el currículum lleva virtualmente a que la interacción entre profesores no sea necesaria. Si cualquier cosa es racionalizada y especificada antes de su ejecución, entonces el contacto entre profesores sobre los problemas prácticos del currículum se minimiza.” Seguint aquesta línia de pensament, el mateix Jaume Martínez anomena el «camí de l’alienació» a aquell enfocament docent que depenen d’un coneixement expert, al marge de l’experiència vital del propi professional, que sustenti i doti de significat la seva pràctica i, en contraposició a aquest, ens parla del «camí de l’emancipació» com aquella mirada cap al treball docent que construeix coneixements i pràctiques escolars pròpies a partir de l’experimentació i la investigació, i no d’allò que determinen uns «experts» que no coneixen ni l’alumnat ni el seu context social i cultural. Malgrat això, probablement allò realment determinant no serà l’ús o no de llibres de text a les aules, sinó la mirada que docents i alumnes llencin cap als continguts que aquests presenten. Per què no podem desconstruir amb el nostre alumnat aquelles idees que els llibres fan entrar a les nostres aules? Per què no mantenir una actitud crítica a classe també cap als llibres de text?

4 pensaments sobre “Qui hi ha darrere dels llibres de text?”

  1. Com sempre un article de 10! I ara el bo és quan les editorials han vist que l’escola està canviant i han canviat la tapa i 4 portades de dins i diuen que són “projectes”. Fa poc vaig tenir a les mans uns quadernets que deien que eren peojectes, els vaig voler mirar per tal de fer palés el surrealisme pur i dur de fer un projecte amb quadernet i el primer que feien era no partir dels interessos de l’alumne els donaven un tema i després els demanaven “què volien saber?”. Per començar a córrer i no parar!!

    Liked by 1 person

    1. Gràcies Montse! Suposo que moltes editorials veuen que les noves mirades cap a l’educació les estan desplaçant del monopoli que fins ara tenien a les escoles i intenten adaptar-se (de formes com dius a vegades força simplificadores) als nous temps. La qüestió és no deixar de mirar críticament tots estos materials.

      M'agrada

  2. Una gran i molt necessària reflexió! Mentre les escoles no siguin crítiques amb aquest material esbiaixat pels propis interessos del mercat consumista, no podrem parlar de revolució a les aules. Gràcies Guillem per fer-nos obrir els ulls i, sobretot, la ment.

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s